• Fotos/Photos

    _DSC0101

    _DSC0095

    _DSC0090

    More Photos

  • rebre un email en cada nou post/receive an email for every new post

    Join 10 other followers

North Queensland, Setembre/September 2010

Posted on 05/10/2010 by willy

canviem d’estat i canvien les matricules, Queensland: the sunshine state, the smart state i the tropical state.. pots triar la que vols tot i que la primera és la més barata :)

arribem volant a Townsville on el Neil ens acull en l’ho que seria un apartament de platja a Mataró :)

fer-nos a la idea que sóm a Queensland es porta 20 minuts, el mateix que a menjar-nos 1kg de gambes..

al matí anem a passejar amb les motos d’aigua amb el Neil i la Karyn a l’illa Magnètica, on les brújules perden el nord.. jo quasi perdo el seient en algun salt de categoria “sorprenent”.. el tema és divertit, d’adrenalina fàcil  i gens difícil de conduir.. amb l’emoció em faig la pel·lícula de baixar tota la costa sud per l’aigua, total necesitem un mitjà de transport :) torno com a turista a l’illa la setmana següent a passejar, veure koales i pescar..

lloguem un cotxe per anar al nord, ambdos costats de la carretera i fins on arriba la vista creix la canya de sucre, que juntament amb els plataners, mangos i pinyes formen el paisatge que es veu.. un dels paisatges de Queensland que no es veu són les mines situades al outback (aquell lloc que ningú sap on comença) i que són el pricipal motor econòmic de la regió i el pols del país.. la vida de moltes famílies pivota al voltant d’elles, ja que a part de ser la principal font d’ingressos.. el ritme de treball (flying in flying out, volar dins la mina i volar fora de la mina) porta la gent a treballar/viure 4 setmanes seguides a la mina amb 1 de descans a casa durant tot l’any..

parem a l’illa Dunk i acampem al costat del “resort”, aquí el bosc tropical humit arriba a les dunes de la platja, una bona caminada amb vistes i la millor tarda/nit de pesca que he tingut, un parell de travellis per sopar, una sèpia pel dinar i dues cosa massa gran per la canya bona del Neil!!.. tot plegat a uns 100 metres d’un casament amb unes 50 persones, 20 de les quals van anar desfil·lant pel moll amb els seus “cocktails” per comentar la jugada.. Uri, pescant pescant pesquem una ampolla de bon Pinot Noir neuzelandes.. ;)

Cairns és una ciutat de bon clima,  vida relaxada i pensada pels backpackers sempre que no es època de ciclons :) és el principal accès a la Gran Barrera de Corall, i això fem al  embarcar-nos per fer submarinisme en un live on board (oseaze, viure al barco), optimistes  nosaltres fem 13 inmersions en 3 dies per acabar estressats i aborrits del neopré :)

pujant nord se’ns acaba la carretera al Daintree N.P.  una zona declarada patrimoni de la humanitat ja que el bosc tropical humit toca la costa produïnt una gran biodiversitat, cocodrils a l’aigua, mosquits gegant a l’aire, serps verinoses a terra i aranyes mortals entremig.. un paradís vaya :) els centenars de kms de territori que queden al nord és considerat per alguns com a l’última frontera inexplorada del país..

ens fem cohincidir els dies per apropar-nos al Festival Reggae Town, aquí la idea de la música en directe és diferent, concerts de migdia a mitjanit amb una zona restringida (DNI en mà) a 18 anys on es permet fumar i veure alcohol.. picnics i comentar la jugada entre semblants, tot amb una filosofia familiar més relaxada a la que estic acostumat :P

a 6 hores de bus al sud parem a Airlie Beach i mentre la B vola a treballar a Syd, enganyo un jove escocès per anar a veure alguna de les illes Withsundays amb kayak (es que no em deixaven anar sol, coses de lleis :) ), tot i la mala mar del primer dia i l’ hombro espatllat del jove amic :) desembarquem en algunes illes deshabitades de sorra blanca envoltades de mars turqueses, ens toca una posta de sol de postal i sopem ostres fresques..

amb 15 hores de bus al sud arribo a Hervey Bay, quant surt el sol veig un llit doble al costat del lavabo de l’autobus,  sense conductor de refresc ha estat buit tota la nit!! aquí em trobo amb la B, el Zayn i unes 25 balenes :)

fins aquí puedes leer.. el millor ho trobaràs a sota ;)

per veure fotos

video corall

video nemo

video tortuga

video peix lloro atack

**************************************

Change of state and change of titles on car plates, Queensland: The Sunshine State, the Smart State and the Tropical state .. You can choose what you want but the former is cheaper:)

We fly to Townsville where Neil welcomes us in his beachside apartment.

To get used to the idea that we are in Queensland takes about 20 minutes, based on the kilo of prawns that we eat ..

In morning Neil and Karyn take us on the back of the jetskis to Magnetic Island where the compass does not read north.. I almost lose grip of the seat over a great wave break “amazing” .. the theme is fun, easy adrenalin and not difficult to drive .. with emotion, i imagine myself in a film as i head down the entire south along the coast by water, all we need is a means of transport:) i return back to Magnetic as a tourist to the island next week to walk, see koalas and fish ..

We rent a car to go north, both sides of the road as far as the eye can see grows sugar cane, which along with bananas, mangoes and pineapples are the landscape that is .. one of Queensland’s landscapes not seen here are the mines located in the outback (the place that nobody knows exactly where it begins), are the principal economic engine of the region and the pulse of the country .. the lives of many families revolve around them, as well as being the main source of income .. pace of work (fly in and fly out of the mine) leads people to work / live in the mines for 4 weeks followed by a rest home for a week..

Dunk Island and we stop to camp next to the “resort” here the rain forest stretches all the way to the dunes of the beach, we do a good hike with views and the best afternoon / night fishing I’ve had a couple of trevally for dinner, one for lunch, two squid and something too large for the good fishing line of Neil! .. All in all we are about 100 feet from a wedding with 50 people, 20 of which paraded by the dock with their “cocktails” in hand to discuss the fishing progress .. Uri, fish fish and catch a bottle of good New Zealand Pinot Noir .. ;)

Cairns is a city with a good climate, relaxed and designed for backpacker life and not always cyclone season:) this is the main access to the Great Barrier Reef, and we do it by embarking on a diving live-a-board where, as it implies you live on the boat. Optimistically we do 13 dives in 3 days to finish tired of the wetsuit :)

we just go up the road north to the Daintree NP, an area declared a World Heritage Site as the rainforest touches the coastline producing great biodiversity, crocodiles in the water, giant mosquitoes in the air, poisonous snakes and deadly spiders in the middle ground .. a paradise :) hundreds of kilometers of territory to the north are seen by some as the last unexplored frontier of the country ..

We coincide the days to finish with the Reggae Town Festival in Cairns, the idea of live music is different to Spain, a concert from lunchtime to midnight with a restricted  18 years and over zone (ID required) for smoking and alcohol. . picnics and conversations on the move between similar minds, but with a more relaxed family philosophy than I’m used to: P

6 hours south the bus stops in Airlie Beach and while the B flies to work in Syd, I convince a young Scottish to go and see some of the Whitsunday islands kayaking (they will not let me go alone, laws:) ), despite the rough seas of the first day and the pain in the shoulders of my young friend crashed the young friend:) we find some uninhabited islands with white sand surrounded by turquoise seas, we watched a postcard sunset and with fresh oysters we had dinner ..

with another 15 hour bus trip south I arrive in Hervey Bay, and when the sun rises I see a bed next to the toilet of the bus, that has been empty all night! I’m here with the B, Zayn and about 25 whales:)
.. the best what you´ve just read  you’ll find below;)

per veure fotos

video corall

video nemo

video tortuga

video peix lloro atack

Filed under: Animales i Plantes/Animals & Plants, Australia, Submarinisma/Diving & Snorkelling | 4 Comments »

Mr Miyagi’s Balinese Sambal

Posted on 20/09/2010 by bridge

Our time on the small island of Nusa Lembongan saw us eating huge quantities of fresh tuna at the house of Buddhi, a jujitsu teacher, and who I nicknamed ‘Mr Miyagi’.

Mr Miyagi served this incredible tomato sambal to dip the tuna into. It’s the classic balinese/indonesian condiment, bursting with flavour, especially chilli :)

I’ve adapted the sambal recipe for our less spicy taste buds and created some measurements. but play with the combination, you will definitely still get that explosion of flavours that are just so Bali…

Mr Miyagi’s Sambal

4 ripe tomatoes, skin peeled
Squeeze of lime juice
Half teaspoon ground ginger

1 teaspoon garlic powder

1 teaspoon onion powder

1 teaspoon brown sugar
1 red chilli, finely chopped
Extra chilli powder to taste
Salt and Pepper

Pound the tomatoes until it is like a puree. Add all ingredients and mix. Serve in a small bowl accompanying a plate of grilled fish, chicken or pork.

—————————————————————

El nostre temps a la petita illa de Nusa Lembongan ens va veure menjar grans quantitats de tonyina fresca a la casa d’buddhi, un professor de jiu-jitsu que anomenem ‘senyor Miyagi’.

El Sr Miyagi ens serveix un increïble sambal,  clàssic condiment balinès e indonesi fet a base de tomàquet, ple de sabor i sobretot Xile :)

He adaptat la recepta  del nostre sambal per fer-lo apte per a tots els públics, sense perdre l’explosió de sabors tan del país…

Sr Miyagi Sambal

4 tomàquets madurs, pelats pell
Raig de suc de llimona
La meitat de culleradeta de gingebre mòlt
1 culleradeta d’all en pols
1 culleradeta de ceba en pols
1 culleradeta de sucre morena
1 pebrot vermell, finament picat
pols de Xile segons gust
Sal i Pebre

Aixafa els tomàquets fins que quedi com un puré. Afegir tots els ingredients i barrejar. Servir en un bol petit per acompanyar un plat de peix a la graella, pollastre o porc.

Filed under: Indonesia, Receptes cuina/Travel Cooking Recipes | Leave a Comment »

Top end & the end, Jul-Ago 2010

Posted on 19/09/2010 by willy

English below

després de la nostra experiència “aborigen” seguim nord cap al top end..

la gorja del riu Katherine ens dona la oportunitat d’estirar les cames i refrescar-nos amb un bany, remuntar-la en kayak quedarà per un altre viatge..

al sud de Mataranka parem al manantial d’aigues calentes  del campament de Douglas, tot un plaer!! i probem d’arribar a la gorja de la Papallona, tot i que amb la carretera bloquejada..

parada obligada a Litchfield N.P. amb els gran termiters, cascades i varies “pozas”..

tornem 150 kms endarrera (sud) per assistir a un rodeo, que com a experiència  val, però resulta que només els organitzadors saben que s’ha cancelat, sang de déu..

arribem a Darwin a temps perquè la B voli a currar a SYD i jo per veure el mundial, em toquen les 4 de la matinada en un bar taronja d’holandesos amb l’Aleix de Barna i dues basques, a qui animàvem? al Barça clar :)

em passen els dies conectat al Mc ciberspai parlant amb vosaltres, mirant totes les pelis que sempre havia emmagatzemat (unes 34!) i recuperant el to muscular per surfejar..

dies a la granja de mangos de la Mini (la meva mare de Darwin :) ) i el Jacinto, els pares de l’Arni (el colega del trau al cap), sopes xines, te d’herves xines, currys xinos i bones converses sobre viatges, cultures, didgeridoos i com no mangos.., al final fem una gran paella.. aquí its all about mangos :)

aprofito per apropar-me i fer una proba d’orentació/veure-ho tot  al Kakadu N.P., un territori d’uns 150kms2 enfonsat uns 40 metres de la resta, on el nivell de l’aigua varia 4 metres d’alçada tot creant una zona de gran riquesa i diversitat d’aus, la més famosa per nosaltres: el periquito de l’Espanyol!! i on el més conegut és el cocodril poròs o d’aigua salada, que pot arribar als 7 metres!! juntament amb les pintures rupestres a les coves a mitja alçada de la zona inundable, on els aborígens vivien de la pesca durant  l’estació humida.. total, ajudar a pescar un cocodril d’aigua dolça, fer fotos a les pintures, fugir dels mosquits i dels guardes em porta 4 dies :)

una nit al “backpacker” em fa aborrir la ieda de passar-ne una altre.. em faig gran :) i la idea de viatjar de backpacker convencional, mínim esforç que redueix les posibilitats que et passi algo interessant i la multitud en actitud passiva, que al final no fa baixar el presupost seçm fa pesat.. el més sorprenent però és el concepte:

backpack = motxilla

backpacker= motxilero

backpacker= un transport: bus, tren o vaixell…

backpacker= lloc on dormi: hostel, hotel, residència…

backpacker= manera de viatjar…

aixís que amb una de les estades  al Mc ciberspai i com qui no vol la cosa conec a la Denise i la Sinead, la meva germana gran irlandesa a Australia, que a més de solucionar-me el tema de l’allotjament ens fa sentir com a casa en aquests moments fàcils i no tant ;)

fent temps, planejo la ruta i el temps de Bali, que amb tants creuaments de camins sembla difícil de coordinar.. ;) un èxit :P

al tornar de Bali desfem les motxilles per fer les maletes, tot molt ràpidament, volem tornar a la costa a surfejar ara que ja ens aguantem en peus.. la pròxima parada és a la gran barrera de corall,  uns 2800kms a l’est.. traiem en Kangur  del garatge i ens despedim, carretera i manta a la finestra del cotxe on hi toca el sol!!  no farem gaire més de 100kms que en un descuit i dues frenades ens trobem fora la carretrea, d’altabaix d’un marge de 2 metres amb el cotxe i la  comanxe del revès.. no massa res pel que podria ser i molt pel que hauria de ser :)

tornem a casa :) on la Denise ens fa riure i el sopar.. en dos dies de paperassa al telèfon, vendre el remolc, canviar de plans de viatge i desfer les maletes per ordenar caixes i fer les motxiles, sortim volant a Townsville on el Neil ens espera, més o menys al mateix dia que teniem parlat :) algun camió ens portarà les caixes a Brisbane.. però això és en un altre estat, en una altre pel·lícula i post..

records a tod@s

per veure fotos

per veure video Darwin

****************************

after our experience with the “Aboriginal” continue north towards the top end ..

The river flowing through the beautiful Katherine Gorge gives us the opportunity to stretch our legs and refresh ourselves with a bath. We plan to return there one day with a the kayak on another trip .

South of Mataranka we stop at the Douglas Hot thermal springs and campsite – what a paradise! We try to get to the Butterfly Gorge further along the dirt track however rain had forced the road closed.

Next stop was Litchfield N.P. with great Termite, mounds, waterfalls and several crystal clear swimming holes ..

We drive150 kms south (again) to attend a rodeo, as to experience life as the outback people enjoy it, only to be told by the organizers that it had been cancelled, (no one else knew this) …


Arrived in Darwin in time for Bridge to fly to Sydney for work and for me to see the world cup final. I get to a bar at 4 am with the orange of the Holland supporters and with Alex from Barcelona and two girls from the Basque country… who do we support? Barca of course ! J

I spend the day connected to McCyberspace talking to you all, watching all the movies that had I had taken with me (about 34!) and recovering the muscle tone ready for surfing ..

I spend days at the mango farm Mini (my Darwin mother :) ) and Jacinto, parents of Arnie (our friend who had the head trauma), and experience the joy of Chinese soups, teas, curries and good discussions on travel, culture, didgeridoos and mangoes .. I finish it off by making a great paella .. but here its all about mangoes:)

I go to take a closer look at the Kakadu N.P and test my orientation skills to see everything I can. This is a territory the size of Israel, sunken about 40 metres lower that the rest of the Territory, where the water level varies four metres high creating an region of great richness and diverse of birds, the most famous to us: the parakeet of the Espanyol football club! and where more famous is the  saltwater crocodile, which can reach 7 metres long! Along with the paintings in the caves at half height of the flood area, where the aborigines lived on fishing during the rainy season ..,  In the end I help catch a freshwater crocodile, take photos of the paintings and keep the mosquitoes away, all of which takes me 4 days:)
A night in a “backpacker” makes me loath the idea of being around others.. I’m getting old :) and the idea of travelling as a conventional backpacker with minimum effort that reduces the possibilities that something interesting will happen in a crowd with a passive attitude that actually is not really a cheap way to travel! Again, I think I am getting old J

So on one of the McCyberspace sessions I meet Denise and Sinead, my older Irish sister in Australia, who besides solving the issue of accommodation, make us feel at home – even in the more difficult moments.

I plan the route for Bali, with many crossing paths it at first seems difficult to coordinate .. ;) but it is a success: p

Back from Bali unpack the backpacks to pack the bags, all too quickly, as we aim to return to surf coast as soon as possible.. The next stop is the Great Barrier Reef, about 2800kms east in Queensland .. We set off with the “Kangaroo”  say our goodbyes, on the road again with blanket in the window to avoid the interior sunburn! We drive not much more than 100km and in an oversight and we find ourselves 2 metres off the road, swerving, then the car and the trailer turn upside down .. in general it was not as much as it could have been, but a lot for what it should have been ;)
back home:) where Denise makes us laugh and feeds us .. two days of paperwork and phone calls, we sell the trailer, change travel plans and unpack the bags to pack boxes and backpacks. We fly to Townsville where Neil awaits us, more or less the same day we had planned :) A truck will take the boxes to Brisbane .. but this is in another state, in another film and post ..

Hope you are all well

To see fotos

To see video Darwin

Filed under: Australia | 2 Comments »

Bali, Agost 2010/Bali August 2010

Posted on 29/08/2010 by willy

English  below

sortim d’Australia mig obligats per renovar la meva visa i mig perquè tenim el paradís segons els de “Marsans” a tocar  i val la  pena arribar-si.. ja tenia ganes de canviar de continent, cultura, religió.. gent que somriu, com sempre en els països en vies de desembolupament, caos i regateix.. cerimonials religiosos amb creença a diari, com sempre en els països hindus o musulmans i despertars matiners entre ofrenes ja sigui pels cants dels galls o de l’himan de la mesquita..

parlo de Bali al títol ja que la realitat d’Indonèsia  no està reflectida en aquest viatge.. Bali i Lombok tenen similituds culturals, goegràfiques i climàtiques.. tot i que Bali és de majoria Hindu i el turisme va arribar fa 40 anys mentre que Lombok  és Musulmana i just comença a aparèixer en els mapes de les agències de viatges :)

totes dues són relativament petites (50kms) i amb una desnivell important (volcans que arriben als 3000 metres).. hi ha diferències climàtiques i de flora però diria que l’arròs domina el paissatge entre palmeres i plataners.. entre les platges de sorra blanca al sud i les de sorra negre al nord hi ha un munt de codolars..

amb el pas del temps a arribat l’estiu a Europa, i amb ell vacances per la majoria com la Cris, el Perra, la Roser i l’Oriol.. que han decidit passejar-se per aquí amb el plan que no hi ha plans ;)

trobem una bona i fàcil base a la turistica Kuta a la que anirem tornant durant els 30 dies que passarem aquí.. sortim corrent cap a Gili (petita illa de Lombok) Trawangan on la B fa el curs de submarinisme i jo les primeres inmersions, postes de sol rosades sobre el mar, tortugues i un altre concert de reggae.. sortim amb la barqueta pública que més d’un havia pronosticat el naufragi fins a Lombok on lloguem una moto per passejar-nos per la costa sud i oest durant els següents 5 dies,  trobem platges paradisíaques de sorra blanca amb palmeres, arrossars i llocs on surfejar mentre el cafè i cacau s’asseca al costat de les carreteres.. entrem en el món de les perles per la porta del darrera i comencem negociant-ne en un warung (restaurant de carrer) per sortir per la porta de la “millor” joieria de l’illa.. al final la comprem a un Iemení que te un taulell de vidre en un garatge on mostra les perles que guarda  una caixa forta en forma de nevera, tot rustic.. mentres negociem ens menjem un Es campur, massedònia amb suc de coco i gominoles :)

6 hores de barco ens tornen a Padangbai on després de donar unes voltes la  Cris i el Perra ens troben sopant.. ens possem al dia i planegem els 5 dies que els queden de viatge.. estem a Nusa (petita illa de Bali) Lembongan passejant amb moto, mirant peixets fent snorkel i unes inmersions en acuaris amb mantes :) , algo de surf i menjant tonyina a la brasa, un sinvivir vaya.. relax amb alguna posta de sol taronja amb el núvol que molesta a l’horitzó i veient com la gent gran recull cerimoniosament les algues (que es fan servir en gelats i altres aliments) de les plantacions durant la marea baixa..

la segona expedició marxa cap a l’aeroport i es creua a l’aire amb la tercera, tornem a Kuta a rebre la Roser i l’Oriol..

la B puja a Ubud a meditar en una de les capitals mundials del ioga mentre planifiquem/enganyo als nouvinguts per llogar una moto ja que és la millor manera de desplassar-se per l’illa, nou dies a dues rodes i un munt de llocs a veure..

aquí es condueix per l’esquerra, cosa ja normal en la meva realitat :) el transit diguem-ne que hàgil com m’agrada a mi te només una norma (em sembla!), esquivar tot el que es posi al davant, ja sigui moto, carro o pollastre.. fa mitja hora que conduim i la carretera sense masses forats ni gravilla va carregada, no en va es l’eix comercial entre Java (la capital) i el principals centres turístics..

estic a una distància diguem-ne que poc prudencial d’un camió rígid de 7 metres, acabem d’abançar dos cotxer per l’esquerra i una furgoneta que esquivava un peató :) .. la motxilla al posa peus de l’scooter 125cc que ens porta al voltant de l’illa.. la B no es queixa gaire, l’Oriol i la Roser fidels una mica a l’esquerra i uns metres enrera fan lo seu, molt hàgils en els abançamentes per l’esquerra i un bon suport quan l’excès de prudència o falta de temeritat i sang freda em fan dubtar més del compte enganxat a la matrícula d’algun cotxe.. travessem un pont amb els seus forats corresponents i amb la curva de dretes comença una pujada.. sento la reducció del camií i a 2 metres veig un núvol negre que tot seguit sento calent a la roba,  olios a la pell, brut a l’olfacte i polsinòs al gust.. tota una experiència :) veig un forat tot i que al final de la curva un home travessa la carretera caminant tranquil·lament amb una bicicleta, apreto els punys, dono gas i aguanto la respiració.. al tornar al “meu” carril miro al retrovisor, el Mie Goreng ;) i la Roser són al seu lloc.. a la següent curva dos balinesos amb  una moto que fa anys  que no passaria la ITV se’ns pleguen a mig metre, és el Bali GP.. :) no tots els 750 kms han estat igual d’adrenalínics e per increible que sembli tenint en compte els paràmetres d’espai i visibilitat que utilitzen alguns conductors per abançar en plena curva no hem trobat cap accident, degut a la sort o gràcies a algun dels deus..

l’estrella del menjar com a bon països asiàtics és l’arròs, pollastre o porc i peix a la costa.. el picant no és excessiu, sempre que no et mengis el chili :) .. les sopes excelents i els curris deliciosos, els sucs de fruita un plaer.. tot i que és menja millor a Tailandia :)

la resta seria lo de sempre, problemes d’idioma, esgrima davant una botiga, lluites de galls, probar d’obrir un coco, calor, dubtes sobre la flotabilitat d’alguna embarcació, birres, buscar habitació, negociar, lavabos bruts, no quedar-te sense aigua per beure, mosquits i observar mentre ets obvervat.. a Àsia, miris on miris, el veiguis o no sempre hi ha algu..

una abraçada a tod@s

per veure fotos (merci per les fotos Uri)

per veure lluita galls

********************************************

We are forced to leave Australia to renew my visa  and what a blessing it is. We are in paradise as “Martians”  having changed the continent, culture, religion .. people smiling, as always in under developed countries, races and chaos .. ceremonial religious belief with daily, as it is in the Hindu or Muslim countries and our new alarms in  the morning – awakenings offerings either by singing from the local mosque or from the population of roosters..

I speak the title of Bali in Indonesia because the reality is not reflected in this journey .. Bali and Lombok have cultural similarities, and climatic geographies .. although Bali is mostly Hindu and tourism came 40 years ago while Lombok is Muslim and just beginning to appear on maps of travel agencies:)

both are relatively small (50km) but have considerable activity (and volcanoes that reach 3,000 metres) .. There are differences in climate and flora but rice dominates the landscape between coconut palm and banana trees .. between the white sand beaches in the south and north of black sand are a heap of rubble ..

With the passage of time comes the summer in Europe, and for most holidays as Cris, El Perra, Roser and Oriol .. who have decided to walk around here with  us and with nothing to plan ;)

We find a good and reliable base in Legian on the Kuta tourist map that we return to within the 30 days we spend here .. we sped off towards Gili Trawangan (small island of Lombok) where B makes her diving course and I take my first dives. Pink sunsets over the sea turtles and other reggae music .. we leave on a public boat to Lombok where we rented a motorbike to take us to the south and west during the next five days. There are heavenly white sand beaches with palm trees, paddy fields and places where the cocoa and coffee dry on the side of the road while surfers take to the narly waves .. enter the world of pearls  the “best” jewellery of the island via the back door and start trading them in a warung (restaurant on the street) .. we end up at the glass counter in a garage  owned by a Yemenite where they kept showing the pearls from a rusting safe and negotiate while we are eating a campur, consisting of ice, fruits, lollies coconut milk and jelly:)

6 hour ferry takes us back to Padangbai  where after a few laps Cris and El Perra find us taking dinner.. The remaining 5 days of  their travel we go to Nusa  Lembongan (small island of Bali) walking, riding the bike, watching fish using a snorkel and dives in what can only be described as an AQUARIUM, complete with Mantas – so rare to see in this world :) . We go surfing and eat some grilled tuna.. Relax with a orange sunset, and watching people watching collecting from the algae plantation  (which is used in ice cream and other foods) during low tide ..

The second expedition goes to the airport and crosses in the air with the third tour group in Kuta where we receive Roser and Oriol ..

B goes to Ubud to meditate in one of the world capitals of yoga while I convince the newcomers to rent a scooter because it is the best way to see the island in nine days on two wheels-  and there are alot of places to see ..

Here the Balinese drive on the left, which is something normal in my reality now:) let’s say that the traffic jams also become normal to me (I think!), trying to avoid anything that is put in front of us be it bike, car or chicken ..
I’m only always just behind a truck 7 metres long, after just overtaking two cars and a van to the left to avoid a head on:) .. the backpack is at the foot of the 125cc scooter that leads us around the island .. B does not complain much, Oriol and Roser are stuck one metre to the left and a few behind but are agile and a good lookout when my lack of prudence or recklessness would bring to mind the most cold-blooded account of being glued to the registration plate of a car .. we cross a bridge with its corresponding holes and the curves start to move right .. the ‘track’ requires a shift to low gear and we feel and see a black cloud 2 feet below that warm our clothes, give us oily skin, and we experience a raw smell and  dusty taste .. an experience :) I see a space at the end of the curve, where a man crosses the road, walking calmly with a bicycle. I tighten my fists, accelerate, and stop breathing.. I return to “my” lane and look in the mirror, the Mie goreng;), Oriol, and Roser are in place .. In the next curve a motorcycle that would not have passed the roadworthy for a number of years leans next to us with a Balinese couple holding on. This is the Bali race .. :) Not all the 750 kms have been filled with as much adrenaline but taking into account the parameters of space and visibility and of the drivers overtaking while on the curves, we did not have any accidents (be it due to luck or through some gods)..

The star of the Asian food is rice, with either chicken or pork and fish on the coast .. the chili is not excessive, unless you eat the chili:) .. excellent soups and curries are delicious, and fruit juices a pleasure .. although we still think it is best eaten in Thailand:)

The rest of the stories comprise the typical problems of language, mock fencing in front of a store, cock fights, trying to open a coconut, the heat, buoyancy doubts of the boat, beers, looking for a room, negotiating, dirty toilets,  not running out of drinking water, mosquitoes and watching life all the while being observed yourself .. where in Asia,  if you are looking or not there is always a smiling face watching you…

Hugs to all

To see Photos (Thanks to Uri for some of the photos)

To see the  lluita galls (cockfighting)

Filed under: Indonesia, Submarinisma/Diving & Snorkelling, Surfing/Bodyboarding | 4 Comments »

Territori nord aborigen, Juny 2010

Posted on 14/07/2010 by willy

canviem d’estat i canvien les matrícues, N.T. Outback Australia..

uns quants centenars de kms ens porten a Ylara, un complex turístic a 20 kms de  l’Uluru o Ayers Rock creat per l’estat quan un cop retornada la terra al seus propietaris/cuidadors ancestrals.. aquest la llogaren al govern per administra-ne la gestió (i suposadament  protegir-la de la massificació).. aquí s’hi ha contruit un modern aeroport, hotels de primera amb picina i un camping tot plegat molt “ecològic” i “econòmic..

la prohibició d’acampada lliure de 40 kms acaba en un terreny de dunes de sorra vermella amb bones ombres on ens instal·lem.. es fàcil colar-se al complex amagat en la multitud i aprofitar tot el muntatge de dutxes, rentadores, ciberspai i cuina on sinó estàs allotjat no tens dret ni un cerveza!!!

allà em torno a trobar catalans que estan de volta al món i estudiants d’Erasmus, uns i altres cohincideixen en veure Sydney, Cairns i la pedra en el seu viatge a Austràlia.. ja quasi havia oblidat el català després de dos mesos, i ara que està tant de moda ;)

total que després de pagar l’entrada al Parc Nacional o d’atraccions ens fonem amb la multitud al parquing de la posta de sol.. impressiona i es fa respectar a la vista, l’ambient no acompanya a tenir gran revel·lacions trascendentals amb el tuc-tuc dels helicòpters i la xerrera de centenars de persones algunes d’aquelles que s’esforcen en tenir converça en els pitjors moments :) tot i que no tot es dolent, els que venen amb tour els donen cava i a nosaltres per ser tant simpàtics ens en cau una copa :P

la sortida de sol no es gaire diferent tot i que evidentment la multitud aparcar al parquing de la sortida del sol ;) , la caminda dels Olgas val la pena, una mica com si estiguèssis a Riglos ja que és un conglomera vermells de grans còdols..

d’aquí ens apropem al Kings Canyon o Barranc Rei on una bonica caminada et porta per sobre les parets (prohibides a l’escalada) fins a la gorja..

la següent parada és Alice Springs, aïllada per centenars de kms de desert quasi deshabitat és una ciutat d’aquelles especials, centre econòmic de l’outback o centre d’Australia i cruilla de cultres on hi trobem sorpresses; bon cafè, un concert de reggae i el Beene Festival (festival del gorro de llana), una mica friky on triomfa el gorro de l’Aconcauet fet per la Nuria Casay que podria haver venut per 60$ :) ja ens n’havien parlat a NZ.. aquí, els problemes de l’encontre cultural dels dos món blanc/negre, paleolític/cyberspai són durs, molts dels aborígens caminen pel carrer com a zombis, són una versió adulta de les ànimes dels nens del carrer al Brasil, aquestes però sota els efectes de l’alcohol i vapors de betzina enlloc dels de cola ..

les mesures de xoc com l’Opal (una betzina inholora creada per BP però subvencionada pel govern), la llei seca o prohibició de beure alcohol en alguns pobles/comunitats i de beure en llocs públics estan donant resultat segons els comentaris i estadístiques..

una parada a la galeria d’art d’Ali Curung, una de les comunitats obertes (a moltes s’ha de demanar permís per escrit) ens dona la oportunitat de participar en el festival de dances i cultura aborigen (ús de la woomera per caçar i encendre foc, això si que em feia gràcia!) que havia de reunir 8 clans aquell cap de setmana.. tres dies de relax mentre passa la setmana..

arribem el divendres a la tarda ja que hi ha concert de Rock!! la mitat de la banda es aborígen però el públic són majoritàriament nens 10 anys que ballen amb els adults blancs.. fem uns riures.. plantem la tenda al jardi del director de la galeria i el disabte passa sense massa activitat, no hi ha vida al carrer i ningu sap exactament res (més tard quan faci més calor i més tard: quan afluixi el sol..una mica a l’andalusa..) passegem tranquil·lament anant a veure la botiga, l’escola.. probant d’impregnar-nos i entendre la realitat.. un 50% dels nens no va a l’escola que els proporcionaria un àpat gràtis, la brutícia als carrers, jardins de les cases i els cotxes abandonats ens xoquen, només veiem nens que corren jugant i si hi ha algun adult es assegut a l’herba..els conductors dels camions que porten aigua, el treballadors de la botiga, els mestres que coneixem.. sensillament tothom que sembla estar treballant són blancs, cosa que ens cohincideix amb els comentaris generals on els aborígens apareixen com que, o no volen o han assimilat el concepte, tot i que alguns dels seus abantpassats ho havien fet a les granges.. poder sensillament  no en tenen la necesitat..

a la tarda la gent es reuneix a l’esplanada on s’han construït uns canviadors pels que han d’actuar.. després de 3 hores sota un sol de justícia, de veure jugar els nens a rugby i fer-la petar mentre es guarneixen els balladors amb materials artificials! (plumes de plastic, espuma d’afeitar.. tot i que hi ha mel en pots de plàstic i la pintura vermella que s’escampa amb pinzells de paret pel còs és sorra del terra), hi ha 4 dances descoordinades de 2 minuts i sembla que hi ha 3 de les clans.. segurament no acabem d’entendre que passa quan comencen a ploure xecs de 150$ pels balladors, músics.. la gent marxa i jo em quedo sense veure encendre foc amb el woomera..

ens adonem que menys nosaltres, 2 mestres de l’escola, 12 turistes que han arribat amb bus i 6 membre “cool” d’una ONG per l’empatia entre comunitats, vestits en plan fashion i quasi sense sortir del 4×4.. la resta està treballant malament i sense ganes.. total, a tothom (la radio, artistes i la  comunitat en general, el tecnics de so i llum, l’administrador, els de la galeria i els de la botiga..) els interessa cobrar uns diners que venen de molt lluny.. i que  pitjor encara, segurament a ningu li importarà ni es preguntarà allà si han estat ben invertits..

bastant indignats per l’hipocresia que es respira i veient que hem assistit a un acudit, desparem la tenda i abans de marxar probem d’entedre el problema amb la responsable de la galeria, que fa dos anys que treballa per la comunitat i no sap quan més aguantarà.. total hi trobem solució i això està al cul del món..

la cultutra aborígen de milers d’anys  no ha pogut resistir el pas l’era paleolíca a la cyberspacial d’aquests darrers 200 anys..

en aquest país manen les empreses mineres, com ho demostra la destitució del primer ministra fa unes setmanes quan probava d’aprobar la supertaxa, llei que pretenia taxar un 5% dels beneficis de bilions de $ d’aquestes empreses per assegurar un futur al país quan s’esgotin els recursos naturals, principal font d’ingressos..

des de fa anys es retorna la terra al propietaris ancestrals!, fet normalment ben vist per la societat cyberspacial conscient del tracte bexatori en el passat als aborígen a més de vots a les eleccions.. moltes d’aquetes terres riques en urani, cobre, or.. on les empresses mineres donen uns honoraris abundants e irrisoris al mateix temps als nous propietàris, que poc saben dels valors del material al mercat mundial.. i que com a societat paleolítica tendeix a gastar al moment, una bona part en tabac i alcohol, que aquí  com amb la resta de productes són més cars per l’aillament i el mercat d’oferta i demanda (no gaire lluny de l’economia de les colònies tèxtils al Bergedà)..  creant-los la necesitat de rebra més i donant a l’empressa el control o fins i tot la divisió entre el clan..

per altre banda als anys 70 es va aprobar la llei del “sit down money” oseaze “calers per estar assegut” que en l’actualitat vol dir que l’aborigen rep 150$ per qualsevol reunió, miting o requeriment que es necesiti d’ell..

la relació està mortalment viciada fins a tal punt que els aborígens anomona cangur als blancs, ja que com aquest animal es per a ells, estúpid i es un àpat segur (stupid and easy meal)

ens emportem un sentiment de pèrdua i unes imatges no gaire diferents de les que hem vist en fotografies de l’Àfrica negra..

una abraçada tod@s

veure fotos

Filed under: Animales i Plantes/Animals & Plants, Australia, ciutats/cities | 11 Comments »

My Sunburnt Country. The journey into South Australia June 2010

Posted on 27/06/2010 by bridge

veure la traducció al final

The only difference arriving into Adelaide some 4 years after my last visit was a) the cold and b) the person collecting me. The Subaru had a minor accident but did not deter us from a catch up over fish and chips down at Glenelg, Adelaide’s most popular beachside suburb. Adelaide is the queen of festivals in Australia, and famous for a few other things, primarily good food and wine, an obsession with recycling and some of the highest crime rates in the country (Why you might ask? Do some research and email me with your opinion if you’re interested. The reason is quite intriguing).

Meeting Siobahn, Ben and their baby Gracy has been a highlight for me in the last weeks. It has reminded me how hospitable and fun Aussies are (well, can be!). They epitomise a young Australian family, thirsty for learning about the world (they are now experts on Catalonia) and teaching others about the cultures, values and obsessions we have here.

North onto the Flinders Ranges NP (via the ‘Fat tyre Festival – for bicycle lovers) and we start to see glimpses of the enormity of the country before us, knowing that have some 3000kms to get to the ‘top end’, Darwin.
Flinders Ranges are undoubtedly one of Australia’s most beautiful settings, with the colours of the outback, reds, oranges, yellows, pinks, greens, set into ancient ranges that started as a seabed and have weathered millions of years of extreme weather.
Our camp setting on this red earth is beautiful, and free. The climbing was not world class at Moonarie, but the living zoo and geological landforms around us make up for this. The Subaru gets some exercise driving the route around the geological marvels of the Bunyeroo Valley and Brachina Gorge. This special area has some of the earth’s oldest fossil forms.
Hours in the car until we reach the sunburnt town of Coober Pedy. Willy starts to get a taste of the two still separate communities, white & indigenous living in the centre of the land. But there are positive signs of integration..We meet the very friendly Terry, an old opal miner who runs Josephine’s Gallery, a local indigenous woman who has some incredible paintings and I make my first indigenous art purchase. Under the gallery is an actual opal mine and he takes us on a personal tour as well as giving us some ‘dreamtime’ (which is storytelling). He makes us laugh as he remembers mining with a man called Russell who lost an eye in one of the explosions they conducted underground. Terry thought it was fantastic as he could create a new eye made from one of the opals he mined. You can now find ‘Opal Eye Russell’ in the town pub in Marla, wearing either his white opal or his green opal eye ;)

We watch the sunset over the Breakaways Reserve, a desert with small mountains that look like they have been painted in brown, yellow and white stripes. We watch many sunsets now and it makes me ponder….It’s difficult to explain to a European or an American why Australia is different in our eyes. Yes we have the food, wine, cities, wealth and a culture that makes it easy to travel in. And yet the things that sometimes people from outside like to groan about are in fact the things that, as Australians, we cherish. Yes, we have weather extremes – floods, cyclones, sandstorms, relentless heat, treacherous seas…but it teaches us to be strong, to be prepared for the worst, and to enjoy the best. The distances are long, but it teaches us to be patient. The thought of being isolated horrifies some, but we find it meditating. We have animals that are endearing and dangerous – but it reminds us that we are on their land, on their seas and that we should utterly respect it. We don’t have historical architecture, but we are blessed with the most ancient of surrounds from Gondwanaland, built by nature, not man.

While walking up St Mary’s Peak in the Flinders Ranges NP I remembered a patriotic poem I learned in school about how much we love Australia, our sunburnt country. This is an iconic poem about Australia – and it will give you an idea of what Willy and I have seen in this last month. It was written by a 19 year old woman, homesick for Australia while she was living in Europe. If I can share the beauty of Australia in words only with you, then this poem illustrates my feelings and the feelings of all my fellow countrymen precisely. Enjoy…

My Country
by Dorothea McKellar
(1885–1968)

I love a sunburnt country,
A land of sweeping plains,
Of ragged mountain ranges,
Of droughts and flooding rains.
I love her far horizons,
I love her jewel-sea,
Her beauty and her terror –
The wide brown land for me!

The stark white ring-barked forests,
All tragic to the moon,
The sapphire-misted mountains,
The hot gold hush of noon,
Green tangle of the brushes
Where lithe lianas coil,
And orchids deck the tree-tops,
And ferns the warm dark soil.

Core of my heart, my country!
Her pitiless blue sky,
When, sick at heart, around us
We see the cattle die –
But then the grey clouds gather,
And we can bless again
The drumming of an army,
The steady soaking rain.

Core of my heart, my country!
Land of the rainbow gold,
For flood and fire and famine
She pays us back threefold.
Over the thirsty paddocks,
Watch, after many days,
The filmy veil of greenness
That thickens as we gaze.

An opal-hearted country,
A wilful, lavish land –
All you who have not loved her,
You will not understand –
Though earth holds many splendours,
Wherever I may die,
I know to what brown country
My homing thoughts will fly.

To see fotos

Fa 4 anys que no trepitjo Adelaida, les úniques diferències són el fred i el taxista que em ve a recollir.. El Subaru va tenir un accident menor, res que no es recuperi amb un peix i patates fregides a en Glenelg, la platja més popular.. Adelaida és la reina dels festivals a Austràlia, famosa sobretot pels aliments i vins, l’obsessió pel reciclatge i algunes de les taxes més altes en delinqüència al país..  (Per què es pot demanar vostè? Investigui una mica i envia’m un email amb la seva opinió si vostè està interessat. La raó és força intrigant).

Conèixer la  Siobahn, el Ben i la Gracy ha estat una de les millors coses de les últimes setmanes.. M’ha recordat com hospitalària i divertits som els  australians (bé, pot ser!).. Representen la família de joves australians, amb ganes d’aprendre sobre el món (ara són experts amb Catalunya) i ensenyar la seva cultura, valors i obsessions d’aquí..

Al Nord fins el  Parc Nacional Flinders Ranges (a través del «Fat Tyre Festival, per als amants de la bicicleta), vam començar a veure l’enormitat del país davant nostre, tenint uns 3.000 kms per arribar a d’alt del mapa, Darwin.
Flinders Ranges són sens dubte un dels llocs més bells d’Austràlia, amb els colors de l’outback, vermells, taronges, grocs, roses i verds.. serralada que es va formar en un fons marí hi ha resistit centenars de milions d’anys d’erosió en condicions climàtiques extremes.

El nostre campament en aquesta terra vermella és bonic i gràtis. L’escalada no era de lo millor però a Moonarie el zoològic i accidents geogràfic que ens envolten sí.. El Subaru fa exercici a la ruta al voltant de les meravelles geològiques de la vall i barranc de Brachina. Aquesta àrea té algunes de les més antigues formes fòssils de la terra..

Hores al cotxe fins arribar a la ciutat cremada pel sol de Coober Pedy. Willy comença a fer-se una idea de la separació cultural  entre blancs i indígenes.. Tanmateix, hi ha signes positius de la integració com en Terry, un vell miner d’òpals que dirigeix la Galeria Josefina, una dona indígena local que té uns quadres increïbles on faig la meva primera compra d’art indígena.. La galeria és en una mina d’òpals i que aprofitem per fer-nos una idea de la vida i feina per treure aquest bonic mineral a la llum del sol, tot escoltant algunes històrietes del personatge.. Ens fa riure al recordar com un amic seu anomenat Russell va perdre un ull en una de les explosions que van dur a terme sota terra per extreure material.. Al Russel no se l’hi va passar la preocupació fins que en Terry va fer-lo adonar de la sort de poder lluir un ull d’òpla :) . Ara es pot trobar en Russell “ull d’òpal” al pub ciutat en Marla i escoltar si teniu sort la història en directe, nosaltre però no vam tenir..

veiem la posta de sol sobre la Reserva Breakaways, un desert amb petites muntanyes que semblen que han estat pintats en marró, groc i ratlles blanques. Veien aquestes postes em fa reflexionar, es difícil d’explicar a un europeu o americà perquè Austràlia és diferent en els nostres ull..

Tenim el menjar, el vi, les ciutats, la riquesa i una cultura que fa que sigui fàcil viatjar, no obstant les coses que de vegades la gent de fora no aprècia són les coses que, com els australians, més apreciem.. Tenim els climes extrems; inundacions, ciclons, tempestes de sorra, una calor implacable, mars traïdors… però ens ensenya a ser forts, estar preparats per al pitjor i a gaudir del millor. Les distàncies són llargues, però ens ensenya a ser pacient.. La idea de ser aïllats horroritza a alguns, però ens ajuda a meditar. Tenim animals que són entranyables i perillosos que ens recorden que estem a la seva terra o en els seus mars i que hem de tenir-los respecte. No tenim arquitectura històrica, però hem estat beneïts amb els antic entorns de la terra del  Gondwana, construïts per la natura, no l’home..

Caminant fins al Pic de St. Mary al Flinders N.P. em vaig enrecordar d’un poema patriòtic que vaig aprendre a l’escola sobre quant estimem a Austràlia, el nostre país cremat pel sol..va ser escrit per una noia de 19 anys mentre vivia a Europa expressant la nostàlgia i els meus sentiment i de molts dels meus compatriotes al país.. us pot dóna una idea del que hem estat veient les últimes setmanes..

Gaudiu-ne..

El meu País
per Dorothea McKellar
(1885-1968)

M’encanta un país cremat pel sol,
Una terra de planes infinites,
De serres desiguals,
Des de sequeres a les pluges amb inundacions.
M’encanten els seus horitzons llunyans,
M’encanta la seva joiosa mar,
La seva bellesa i el seu terror -
La terra marró per a mi!

Els brillants boscos
semble tràgics a la llum de la lluna.
Les muntanyes entelat safir,
L’or calent silenci del migdia,
Verd embolicat de les escombres
En cas de lianes àgil de la bobina,
I coberta d’orquídies copes dels arbres,
I falgueres el sòl tebi i fosc.

Nucli del meu cor, el meu país!

El seu cel blau sense pietat,
Quan, als malalts de cor, que ens envolta
Considerem que el bestiar mor -
Però llavors els núvols grisos es reuneixen,
I ens pot beneir de nou
El tamborileo d’un exèrcit,
La pluja constant remull.

Nucli del meu cor, el meu país!
Terra de l’or arc de Sant Martí,
Per les inundacions i el foc i la fam
Ella ens retorna tres vegades.
En els Potrero de set,
Mira, després de molts dies,
El vel vaporós del verd
Que espessa a mesura que la mirada.

Un país d’òpal de cor,
Una terra intencional, pròdiga -
Tot el que no haver estimat els seus,
No va a entendre -
Encara que la terra té moltes meravelles,
On sigui que estigui mort,
Sé a quin país marró
Els meus pensaments missatgers volaran.

(nota del traductor :P : el poema no m’hi he esforçat gens i de fet poder no té ni sentit oseaze millor la versió original..)

Filed under: Animales i Plantes/Animals & Plants, Australia, ciutats/cities, Escalada/Rock Climbing | 1 Comment »

Austràlia Sud, Juny 2010/ South Australia June 2010

Posted on 23/06/2010 by willy

See below for English translation :)

ja en tenim 10!!

10.000 kms al Kangur..

canviem d’estat i canvien les matrícules, Sud Australia the festival State :)

entro a l’Austràlia del Sud per la costa tot pescant als envarcadors, aire melancòlic amb olor de polvora, és Patum.. :(

Bon any ;)

tot i no haver pescat tant tant passo una curiosa i freda nit de divendres amb el nois de Beachport, que amb canyes de professionals i 250gr de peix en un am com el un dit proben de pescar taurons d’aquells de veritat!!! cap a 2 metres, saps? com qui fa una sopar a casa un colega o escalar a Vilanova ;) al final després de 7 hores abandono i ocupo el porxo d’una casa pensant que era una 2a residència, quan tot llegint ja dins dels sacs obren la porta del garatge!,  jo que educadament i amb el millor del meus somriures truco al timbre des de dins la tenda un cop posat el pantalons.. total, acabats els interrogatoris i riures demano per acampar al jardí.. moure la casa fins al cotxe, buscar un lloc i muntar-la altre cop se’m fa, més que res fred :) total que no! era massa deixar acampar un barcelonès sense referències al jardi de casa… ai el món :P

al final arribo a Adelaida a recollir la B de l’aeroport no sense abans destrossar  el protector del radiador i el lateral d’una pobre noia en un ceda :( el cotxe tarda més a frenar amb la comanxe i jo tardo més a veure les coses just llevat.. :)

entre ordre, compres i ciberspai ens cau la nit al parking d’uns hipermercats sense saber com arribar a la zona  d’escalada.. primer el recollidor de carros ens dona unes indicacions bagues, a la segona proba coneixem al Ben i la Shivone i en 10 minuts som a casa seva amb unes birres.. quatre dies per explorar la península Fleurieu,  tast i aprovisionament a la zona vinícula la vall Mclaren,  surf, kite de ruina a Victor Harbor, un passeig per la costa amb bici de carretera en plena posta de sol i posar ordre al Kangur per afrontar el desert.. el més surealista però, el sopar amb tota la familia per celebrar l’aniversari de la Shivone i que es casen.. com a casa vaya :)

d’aquí sortim nord fins les Flinders Rangers N.P. passant a escalar a Morialta C.P. (un rollo Montbru amb preses terrosses :) ) on acampem a Moonarie l’única zona d’acampada gratis, és en terreny privat però accessible als escaladors, l’escalada a Moonaire pinta bé tot i que no és de fàcil accesibilitat, amb molts blogs i perdedora, allà coneixem dos psicopetes currantes del negoci de la tunyina a Port Lincoln, zona que degut a la piscifactories de “susodicho pescao” té el record de 12 dels 63 morts per atac de tauró de punta blanca registrats al món(?).. la frase és: no hi ha gaires zones d’acampada on puguis tumbar el teu porpi arbre per fer foc (ho fan :) ).. i la segona: si el mires directament als ulls (al tauró) no t’atacarà, però no li pots donar l’esquena :)

una ruta per cami de carro de 70 kms pel N.P. ens porta a veure cangurs vermells (aquells que et miren directe al ulls des dels seu 160cms), emurs i aguiles (wedge-tailed) a peu de carretera mentres punxem la primera roda..

d’aquí ens apareix un cartell, Alice Springs 1221 kms o el que es el mateix dos dies a la carretera a través d’un desert herbós de matolls amb algun llac i on evidentment ens plou just muntar la comanxe :) hores i hores de carretera predominantment recte i plena de 4×4 amb autocarabana, ha començat l’emigració al nord fugint del fred en busca climes més temparats.. de nit quan no es prudent circular per culpa de cangurs, vaques o dingos que creuen la carretera veiem passar els trens de carretera, que venen a ser uns camions de 62 rodos o el que es el mateix tres trailers ajuntats :)

parem a Cobber Peddy un poble que va crèixer enmig del no res sobre un gessiment d’òpals, pot presumir de tenir un paisatge semblant a Mart (no vaig saber diferenciar les fotografies), tenir 44 nacionalitats entre els seus 3500 habitants, una temperatura que oscila del 50 a algun grau negatiu! no estranya que fins fa poc la gent visquès en cases escabades sota terra (veure foto de l’altar) i ser un del lloc on pot resseguir la “tanca del gòssos”, una tanca que ni més ni menys té uns 5600kms, com la del jardi de casa el avis :) i que es va construir per separ els dingos (una guineu més estilitzada) del Territori del Nord de la zona de cria d’ovelles i vaques del sud, ningu no em va saber dir qui era que la reparava..

d’aquí a la frontera és carretera i carretera amb alguna sorpresa, com els tres dingos que van creuar la carretera davant nostre sense ni inmutar-se (val a dir que això era a la banda sud de la tanca!! oseaze una ruina.. ja em diràs quin pringat anirà a reparar el forat del kilòmetre 2324 ;) ), una parella que viatjava en un autobus amb el seu fill estudiant de música, piano a cuestas :) o un psicòpata que anava de vacances per 8 setmanes i habia calculat fer uns 16.000 o el que és el mateix 400 kms per dia!, un malalt vaya :)

total que al final sempre és igual..

una abraçada

per veure fotos

***********************************************

We have 10!

10,000 kms in the Kangaroo that is ..

Change of status to the Festival State South Australia:)

We travel to the South Australian border via the coast through towns of the fishing jetties, and melancholic air knowing that the Patum fire festival is on at the same time in Catalonia…:(

Happy new year ;)

So I spend a cold Friday night with the guys from Beachport, armed with rods and like professionals catch a shark!  After 7 pm and I abandon my work, retiring on the porch of a home that i thought was a 2nd residence of a wealthy couple, when I’m caught out and the garage door opens to the surprise of the owners! I politely ring the doorbell (once i have put my pants on and turn on my best smile …The interrogation finishes with laughs at my camping in the garden .. so i move the house to the car, find a place to mount it again and making me more than anything else cool:) not totally! As I was leaving my camp there was a reference to Barcelona’s garden … ay the world: P

Arrived in Adelaide in the end to collect Bridge at the airport but not before destroying the nudge bar on the subaru and the car of a poor girl in a suzuki swift.

Between planning, and shopping night falls and has asking questions in the supermarket parking about how to reach the climbing area .. first the man collecting carts gives us some indications and had in the second test we meet Ben and Siobhan, and 10 minutes later we are welcomed into their home having beers .. four days to explore the Fleurieu Peninsula , taste the viniculture of the McLaren Vale, surfing, kite in Victor Harbor,  take a bike ride along the coast road in the glorious sun, and to bring order our car, the Kangaroo so it is ready for the Desert .  We also go to dinner with the whole of Siobhan’s family to celebrate her birthday and the engagement to Ben, which happened on the same day .. a surreal and beautiful experience to be part of !!

We go north to the Flinders Rangers NP to go to climb in the Moonaria near Morialta.  The only free campsite actually is in Moonarie on private land, but accessible to climbers by the owner, climbing Moonaire looked good although it is not easy to access.  We meet the only other two people climbing,  psychopaths working in the tuna business in Port Lincoln. We talk about sharks (as you do around here!) and apparently due to all the tuna and abalone farms there are a huge number of sharks and shark attacks. Apparently there have been 12 deaths in South Australia of reported 63 white tip shark attacks recorded worldwide in the last 100 years (?) ..also we realise that there are not many camping areas in the world where you pull out your own dead tree using your tow bar for your campfire (really :) ).. and second: if you look straight in the eye of the shark it will not crush and eat you :)

We drive a great unsealed route of 70 kms through the N.P.  and see red kangaroos (who will look at you in the eyes if your eye level is 160cm) emu and eagles (wedge-tailed) and rocks that eventually take one of our tyres – our first flat of the trip..

we see a sign, Alice Springs is 1221 kilometers or the two days on the road through of desert saltbushes and a grassy lake where just as we set up the palace of place it starts to rain :) hours of predominantly straight road filled with 4x4s towing caravans. Emigration has begun to escape the cold in search of the northern climes  .. nights when no one moves on the road because of kangaroos, dingos or cows crossing the road and passing road trains, which have about 62 tyres and three trailers together :)

We stop in Coober Pedy, in the middle of nowhere a place of opal, can boast of having a landscape akin to Mars (I do not know how to differentiate the photos), having 44 nationalities among its 3,500 inhabitants, and temperature ranges from 50 to some degrees negative! not strange that until recently people lived in underground houses (see photo of the altar) and there is a site where you can follow the “dog fence”, a fence that is nothing less than 5600kms, which was built to separate the dingos (a fox more stylized)of the Northern Territory from the sheep and cows in the south.

As we drive along the fence border we are surprised as the three dingos cross the road before us without reacting to us  (fair to say that this was on the south side of the fence!) . . Who is going to repair the hole in the 2324 kilometer of the fence ?? ;) ). We meet a couple traveling in a bus with his son studying music, so they decided to put a piano in the bus for him to play :) and a psychopath who was on vacation for 8 weeks and is estimated to drive around 16,000kms which is about 400 km per day!, Some patience :)

a hug to all

To view  fotos

Filed under: Animales i Plantes/Animals & Plants, Australia, Escalada/Rock Climbing, Kitesurfing, Surfing/Bodyboarding | 1 Comment »

costa oest Victòria, Maig 2010/ West Coast Victoria May 2010

Posted on 08/06/2010 by bridge

arribo a Melbourne arrastrat per les hores, al trenvia que com a bon melbournià no pago :) em porta a casa l’Arnie on sort que tinc claus perquè no el veig fins l’endemà al matí..

dies de relax en una casa com a casa on tornem per tercera vegada..

relax, internet, neteja i ordre de trastos entre partides de la Wii al Fifa 2010 on sempre vaig perdre quasi sense marcar un gol :( , sopars amb vins i dies d’organització i mapes.. mentres reorganitzem la vida del nostre anfitrió que just l’han fet fora del curru i està replantejant-se l’existència amb tot aquella alegria i energia infinites  que el caracteritza ;)

després de probar d’aborrir-nos vam robar la moto de la casa on ens va caura la nit probat de trobar el camí de tornada :) només vam trobar 3 curves en 350 kms, que evidentment es van negociar varies vegades :)

aprofitant que ens venia de cara vam anar a veure un partit de futbol amb regles australianes, com una tocata d’aquí.. a l’estadi dels Bombers :)

un dia d’escalada friki al Werribee Gorge per treure les ànsies ens fan passar una setmana llarga a la city..

agafem carretera fins Torquay tot fent una parada a Geelong per estrenar les veles de kite.. on ens instal·lem per reorganitzar tot el fato i agafar alguna onada, anar de compres al outlet del Ripcurl on amb l’excusa que l’Arnie (que al final l’hem pogut arrencar de casa) s’ha obert el cap surfejant ens fan un 60% de descompte.. mentres ell retorna a casa amb una història per explicarà a tothom, nosaltres emigrem a l’oest per començar la Great Ocean Road, una carretera que segueix tota la costa durant 250kms que acord amb els seus paisatges i les onades van posar de moda els fanàtics d’aquest esport al anys 70.. nosaltres però amb l’hivern aquí, núvols, un mar més plà que el Parc de l’Agulla i un vent que no puc aprofitar per navegar no ens enmiralla.. una tarda de golf (que suposo que ja heu vist :) ) i més que buscar seria collir rovellons, ja que aquí ningú els coneix.. igual que a NZ, acabem aborrint-los després de  5 dies consecutius de menjar-ne a la brasa, amanides i pastes..

dies de pesca on treiem una bona barracuda i descobrim que es el peix amb més espines del món, aixís a grosso modo :) , un tauró petit, algun salmo i un parella de mantes, la que vaig veure a superfície i em va costar més de mitja hora era d’un metre de llarg.. que com que no es mengen ni la podia treure de l’aigua vaig haver de tallar la línea :( ara ja he après a negociar forces amb les preses..  tot això mentre la B emigrava a Melbourne per currar i jo seguia carretera i tenda fins a la frontera i més enlla de l’Australia Meridiona o del Sud, això però ja és una altre història..

un plaer..

per veure fotos

per veure video 1

per veure video 2

per veure video 3

*************************************************

The hours drag as I arrive to Melbourne, but I take the tram like a local -by not paying :) which takes me to the Arnie´s house. I am lucky I have house  keys as I don´t see him until the next morning ..

These were relaxing days at home in a house where we return for the third time ..

Relaxation, internet, cleaning our things and organisation alongside playing Fifa 2010 where I always lost without barely scoring a goal (dinners with wine and days organizing and reorganizing the maps while .. just as our Host has  lost his job and is questioning the existence of his new life-with all the joy, energy & options infinite ;)

He is amused as we try to steal the bike from the house and had to find our way back in the night :) we found only three curves at 350 km, which obviously were negotiated several times:)

We came face to face with a game of Australian rules football :)

One day climbing at Werribee Gorge to remove the anxieties conjured from spending a week in the city ..

On the road to Torquay, making a stop in Geelong to kitesurf .. where we setup, reorganize all our baggage and take any wave we can, shop at the Ripcurl outlet with the excuse that Arnie needs to buy some surfing gear and end up all receiving a 60% discount on our stuff.

While he returns home with a story to tell everyone we travel West to continue the Great Ocean Road, a road that follows the coast for 250km with beautiful landscapes and waves and made famous in the 70´s ..  but with winter here, grey clouds, a sea plane over the park and blistering wind, it´s not what we know it should be .. so we have an afternoon of golf (which I assume you’ve already seen on the videos :) ) and find mushrooms, unknown to everyone here that they are edible. As in NZ, we are sick of them after five consecutive days as the side to our grilled meat, salads and pasta ..

Fishing days where we take a great barracuda and discover that they contain more bones than any other fish in the world :) , a small shark, a salmon and a couple of sting rays.  I saw the stingray on the water´s surface and it was a metre long .. since he could be eaten eat  I had to cut the line (now I’ve learned to negotiate with the forces taken all this while .. B migrated to Melbourne for a couple of days and I followed the road to the border and into South Australia, but this is another story ..

a pleasure ..

per veure fotos

per veure video 1

per veure video 2

per veure video 3

Filed under: Australia, ciutats/cities, Escalada/Rock Climbing, Kitesurfing | 4 Comments »

Latest News from the front…GOING WEST TO ADELAIDE!

Posted on 07/06/2010 by bridge

Hi family and friends,
My update is not a literary masterpiece like Willy’s posts ;) but a short note to you all before his next wonderful post.
We are on the road going west from Melbourne to Adelaide. We made an amazing discovery on the Great Ocean Road – Rebellons (or Paulet Fries mushrooms in English). They are everywhere!! There are places on the sides of the roads FULL of these mushrooms – and farmers also allowed us to access their farms to collect as many as we like (we did tell them we were studying mushrooms of Victoria!). Our shoes, El Kangur the car and we smelled of a mix of rebellons and cow shit!! We made a delicious new plate that is dedicated to our handsome Oriol Cases – Rebellons and beef with noodles in Uri’s sweet chilli sauce ;) recipe coming. perfect days…:)

Other news – I bought a new HUGE, and very fun 2.3 metre surfboard. AWESOME! This was only one day after our friend, Arnie, cut his head on his surfboard, requiring 5 stitches. But that won’t stop me (from trying to surf ;) !! Now, where are those waves??? :)

And with the Southern Ocean blowing all the wind it could on us, Willy and I decided to play golf – which I have named the Peterborough PGA! I won (of course), and Willy – well, he is just getting familar with my golf clubs (look at the video below if you want to laugh until you cry).

Mt Gambier this week and a little freelance consulting work for me – we are continuing to enjoy this amazing life.

All Patum-goers…enjoy it!!! I hope to see it one day.

big love
peace
bridge x

to see  video

Hola família i amics,
La meva actualització no és una obra mestra literària, com els missatges de Willy ;) .
Estem en el camí cap a l’oest des de Melbourne a Adelaida. Hem fet un descobriment sorprenent al Great Ocean Road – Rebellons (o bolets Paulet Papes en anglès). Estan a tot arreu! Camps i als borals de la carretera, vam entrar en alguna finca amb l’excusa que estavem estudiant els bolets de Victòria!). Les nostres sabates, nosaltres i el Kangur feiem olor a una barreja d’excrement de vaca i rebellons! Vam fer un deliciós plat nou que està dedicat a l’Uri, robellons i vedella i fideus amb salsa de xili dolça, dies perfectes …:)

Altres notícies, vaig comprar una enorme i molt divertida taula de surf 2,3 metres. IMPRESSIONANT! Això va ser només un dia després que el nostre amic, Arnie, es va obrir el el cap amb la seva, total 5 punts de sutura. Ara, on són les onades??? :)

a falta d’onades i vent mal orientat provinent de l’oceà del Sud vam decidir jugar a golf – que he anomenat la PGA Peterborough! He guanyat (per descomptat), i Willy – bé, ell només està familiaritzat amb els meus pals de golf (mira el vídeo a continuació si vols riure fins a plorar).

Mt Gambier aquesta setmana i un nou curru de consultoria per a mi..

Tots els assistents Patum … que en gaudeixin! Espero veure-ho algun dia.

per veure video

gran amor
pau
Bridge xxx

Filed under: Australia | 3 Comments »

NZ illa Nord, Maig 2010

Posted on 25/05/2010 by willy

Just llevats enbarquem l’Albatros al ferry per creuar el blue brige o pont blau, fent referència al mar de l’estret de Cook.. molt originals ells :)

La travessa és lenta, freda i de núvols grisos fins que no surt el sol i ens regala algunes bones vistes.. seria com agafar el Transmediterrània el 16 de Novembre, quan només tres camioners cansats fumen a coberta..

a Wellington ens retrobem una mica amb una ciutat, transit i problemes per aparcar que ens porten a la zona universitària on desprès de veure la nostre tècnica amb el golf a l’illa Stewart acabarem jugant al tennis, allo de per fer algo d’esport entre universitaris i tenir dutxa calenta gràtis al gimnàs.. aprofitem per passejar, un cafè al cafè Havana :) i passar la tarda al Et papa Tongarewa o Museu de Nova Zelanda on comencem a veure la cultura Maori..  ja un cop allà ho rematem amb unes classes de salsa i swing, com a anècdota :)

Sortim direcció nord-est fins Napier, una ciutat arrassada per un terratrèmol als anys 30 que va ser recontruida seguint els conceptes de l’Art decó, simertria i la decoració a l’estil egipci fins a considerar-se la capital mundial al respecte, mu bieng mu bonito però la biblio no tenen wifi :)

Anem a Taupo per trampejar el nostre 3r Great Walk, el Tongariro Alpine Crossing que dit aixís espanta.. resulta ser una caminada de cap de setmana on tot esmorzant al parquing saludem als autobusos que descarreguen una multitud de nacionalitats diferents que venen a veure Mordor ;) el recorregut es xulo en terreny volcànic i l’estudi antropològic  el millor, tot aprenent a saludar amb 17 llengües diferents :)

Pujem a Rotorua, “ciutat” amb gran població maori i un problema d’aigua important, on el vapor de l’aigua termal surt per qualsevol forat tot donant a probar a l’olfacte i paladar a l’ambient característica per la situació, que es donguin per avisats els maniàtics de les olors.. allà l’Uri troba el millor lavabo del país en un cementiri “maori”, lavabo que t’obre la porta, posa música i et dona les gràcies al sortir (ojo al video)

Més al nord tot seguint la costa anem a la península de Coromandel on ens donem un Jalo en majúscules per celebrar el meu aniversari, o perquè sí ;) i ens reunim amb la multitud a la Tunel beach i a la Hot Water beach o platge de l’aigua calenta on teoricament ens haviem de fabrica un piscina durant la marea baixa, total el timo de l’estampeta :)

Dies de relax, lectura, pesca  i recol·lecció d’ostres que aquest cop creixien literalment una sobre les altres i per tot mentre una parella de frustrats vitals ens escridassa, insulta e amenaça sense rao ni saber davant de la seva filla, sempre trobes gent maca pels llocs :P

Poc a poc arribem a Auckland, entrem a la ciutat de les veles per l’est on hi ha el port.. un cop estafionats ens donem una volta pel centre i decidim probar sort a Phia, poble/urbanització de la costa oest i principal platja de surf de la antiga capital.. un lloc bonic i tranquil entre setmana on relaxar-nos, netejar la fragoneta, revisar el viatge i fer la bossa que se’ns acaben els dies..

Tornem a Auckland per una nit de birres i rugby al pub, veure un mercat “polinèssic”, una de les millors coses a fer a la ciutat amb més població d’aquestes illes del món i tornar l’Albatros sense problemes, tot un èxit :)

La B emigra a currar uns dies a Brisbane i jo gasto les últimes hores amb l’Uri  entre l’alberg amb dos catalans parlant de viatges i d’amics comuns.. i anar a l’estadi a veure un partit de rugbi de la super 14, la millor lliga del món d’aquest esport que just començo a entendre :)

Fem unes birres tot esperant les 6 del matí i mentre l’Uri se’n va a dormir per aprofitar uns dies més jo tenco portes per anar a l’aeroport on evidentment me les fan passar putes per l’excès d’equipatge i un cotrol especial i acurat d’explosius, ja sabeu que l’última moda és ser terroriste internacional i jo sempre he tingut aquell afany de protagonisme ;)

per veure fotos

per veure video lavabo

**********************************

I just awake to put the Albatros on the ferry to cross the blue bridge, bridge or blue, referring to the Cook Strait in March .. very original:)

The crossing is slow, cold and full of grey clouds until the sun rises and gives us some nice views .. similar to the Transmediterrània 16 November, but only three tired truckers smoke on deck ..

We find ourselves in Wellington, a little town with traffic and parking problems that lead to the university where after seeing our golf technique in Stewart Island we end up playing tennis, to engage in something sporting at least, and have free hot showers at the gym .. we take a walk to café Havana:) for a coffee and spend the afternoon in the Papa Tongarewa Museum of New Zealand where we start to see the Maori culture .. Once there since it was topped with salsa and swing classes, as an anecdote:)

Leaving the north-east to Napier, a city devastated by an earthquake in the 30´s and rebuilt following the concepts of art deco, symmetry and Egyptian-style decoration, but the libraries do not have wifi:)

Let Taupo to fool us on our 3rd Great Walk, the Tongariro Alpine Crossing. We are told to be scared of the weather.. but turns out to be a walking weekend where we are greeted at breakfast by busloads of  different nationalities who come to see Mordor;) the journey in volcanic terrain was more an  anthropological study at best, and learning to greet in 17 different languages:)

We go up to  Rotorua, a “city” with a high Maori population and a major water problem, where the thermal water vapor comes up through every hole in the ground, and where it is impossible not to smell and taste the atmospheric characteristic of the place, and for somebody who is aware of smells .. Uri where the best toilet in the country is in a Maori cemetery, which has an automatic bathroom door, makes music and thanks you on the way out .

Further north along the coast we go to the Coromandel Peninsula where we take a huge meal to celebrate my birthday, or just because we can;) and we met the crowds on Tunnel beach and Hot Water Beach, actually a beach of hot water where we were theoretically need to make a pool at low tide,but for us seemed more like a tourist scam:)

Days of relaxation, reading, fishing and harvesting of oysters that grow on top of each other and endure the screams and insults of a frustrated couple  without reason and infront of their daughter.  You always find places of beautiful people: P

Slowly we get to Auckland, entered the city of sails from the east …we do a tour of the school and decide to try our luck in Piha, a village / residential on the west coast and the main surf beach from Auckland  ..  nice and quiet during the week to relax, clean the van, and check that we can actually take all we´ve bought back with us. ..

We go back to Auckland for a night of beers and rugby in the pub, saw a Polynesian Market in the south of the city, possibly one of the best things to do in the city, the highest population of islanders in the world and back without problems to the Albatross, a great success :)

B migrates to graft a few days in Brisbane and I spend the last hours with Uri atthe hostel and with two Catalans talking about mutual friends and travel .. and go to the stadium to watch a game of Super 14 rugby, the best league of this sport in the world and a sport i am just beginning to understand:)

We´re all taking some beers waiting for 6 am to arrive while Uri goes to sleep  …I cllose the door to go to the airport where I obviously I am screwed for taking  excess baggage and then examined for explosives, you know about the latest international terrorists and that I’ve always had that desire for prominence;)

To view photos

Filed under: ciutats/cities, Nova Zelanda/New Zealand | 2 Comments »

« Previous Page — Next Page »
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.